Comisiones Obreras Catalunya denuncia pasividad internacional frente la ocupación de Afrin
Comisiones Obreras Catalunya condena la ocupación turca de Afrin y pide a la comunidad internacional, sobre todo la Union Europea y la ONU de exigir la retirada de las tropas turcas y la protección de la población kurda victima de una limpieza etnica por el gobierno de Ankara.
Pel fi de la guerra a Síria
CCOO de Catalunya denuncia la passivitat internacional davant l’ocupació d’Afrin per les tropes turques
Abans-d’ahir, les tropes turques i els seus aliats de l’anomenat Exèrcit Lliure de Síria (ELS) van ocupar la ciutat siriana d’Afrin després de dos mesos continus d’atacs per terra i aire, provocant milers de víctimes i centenars de milers de desplaçats. L’Observatori de Drets Humans de Síria ha denunciat la utilització d’armes prohibides internacionalment per part de l’exèrcit turc, com ara les bombes de raïm, contra la població civil.
Afrin és una regió del nord de Síria, coneguda per la convivència entre les diferents components plurals de la societat siriana; sempre hi ha conviscut la població kurda majoritària amb àrabs i altres minories ètniques i religioses. La regió d’Afrin, administrada per les forces d’Unitats de Protecció Popular, va ser un model de gestió i administració sobre principis de pau, llibertat, democràcia i igualtat; un exemple que hagués servit per a un Estat sirià democràtic i laic.
Afrin ha estat envaïda i ocupada per les tropes turques que pertanyen a l’OTAN amb el silenci i la complicitat de les potencies regionals i internacionals (EUA, Rússia, França i Gran Bretanya) i la passivitat de les institucions internacionals, com és el cas de les Nacions Unides. Les tropes turques han fet onejar les banderes turques en els edificis i centres públics d’Afrin; això demostra el veritable objectiu de Turquia d’ocupar definitivament un part del territori sirià.
CCOO de Catalunya condemna la invasió i ocupació d’Afrin, i demana a la comunitat internacional, sobretot a la Unió Europea i a l’ONU, exigir la retirada de les tropes turques del territori sirià i, entre d’altres, de la regió d’Afrin. CCOO exigeix la protecció de la població civil i responsabilitza al govern turc de qualsevol acció de “neteja ètnica” contra el poble kurd.
El sindicat exigeix la fi de la guerra a Síria, per tal d’aconseguir una solució política que asseguri el desenvolupament democràtic i laic del país així com el respecte a la seva integritat i sobirania; una solució que respecti els drets històrics del poble kurd, la retirada de totes les potències i forces estrangeres i el cessament de les seves ingerències en els assumptes interns.
CCOO de Catalunya manifesta la seva solidaritat amb el poble kurd i amb tot el poble sirià, que pateix una guerra cruel des de fa més de 7 anys, la qual ha provocat més de 500.000 morts i prop de 10 milions de desplaçats i refugiats.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 20 de març de 2018
Secretaria d’Organització i Comunicació
CCOO de Catalunya
Related Articles
Sinistra Indipendentista, Eusko Alkartasuna Alternatiba: NUOVO ACCORDO PER LA SOVRANITA’ E IL CAMBIO SOCIALE
Dopo l’accordo strategico firmato a Bilbao nel giugno 2010 tra Sinistra Indipendentista e Eusko Alkartasuna domenica scorsa a Gasteiz (Vitoria) un nuovo passo è stato compiuto verso la creazione della convergenza per la “sovranità di sinistra e progressista basca”. Ad aggiungersi ai firmatari di Bilbao è arrivata Alternatiba, una scissione di Ezker Batua, Izuierda Unida basca, che aveva sottoscritto anche la Dichiarazione di Gernika.
Nel palazzo dei congressi Europa, gremito di militanti delle formazioni politiche firmatarie, Pello Urizar (EA), Jone Goirizelaia (SI) e Oskar Matute (Alternatiba) hanno spiegato i motivi di questo accordo.
Urizar dopo aver rivendicato il ”diritto dei baschi ha disegnare il proprio vestito” ha rimarcato che ogni organizzazione pur mantenendo i propri obiettivi e identità lavorare anno in modo congiunto sui punti comuni stabiliti nel documento sottoscritto.
Urizar segnalò che “le organizzazioni firmatarie si compromettono a perseguire il loro fini unicamente per vi pacifiche e democratiche” includendo “dal alvoro istituzionale alla disobbedienza civile”.
Jone Goirizelaia ha sottolineato che questo accordo arriva in un momento trascendentale dopo che ETA ha preso una “decisione senza precedenti e storica” con l’annuncio della tregua generale, permanente e verificabile.
La rappresentate della SI ha detto che si “è aperto la porta a una nuova fase politica” invitando al lavoro ed a “essere perseveranti ed attivi” sapendo che non mancheranno “le provocazioni”. Inoltre ha riaffermato che i firmatari di questo accordo difendono tutti i diritti per tutte le persone e la legalizzazione di tutti i progetti politici, aggiungendo che verrà “svelato quanto di mercenario c’è nel conflitto”
Oska Matute è stato incaricato per sviluppare la parte dell’accordo che riguarda il modello socioeconomico. Considerando che “l’economia è il cuore della politica” i firmatari si compromettono nel “porre l’economia al servizio dei cittadini”. Dinnanzi alla dicotomia tra “difendere le persone e i loro diritti o il capitale e il suoi benefici” la scelta sulla prima opzione è inequivocabile. Matute ha colto l’occasione per annunciare l’appoggio di EA; SI, e Alternatiba allo sciopero generale che la maggioranza sindacale basca ha indetto per il 27 gennaio contro la riforma delle pensioni annuncia dal Governo Zapatero.
Euskal Herria ezkerretik
Il documento sottoscritto riguarda le quattro province di Hego Euskal Herria (province nello stato spagnolo)
Di seguito alcuni estratti:
1. Contesto della congiuntura
Euskal Herria si trova attualmente scossa da correnti sociopolitiche e socioeconomiche che incidono direttamente nella violazione dei diritti individuali e collettivi. Questa situazione è generata per tre motivi complementari: le strutture e politiche che hanno generato la crisi sistemica, le carenze democratiche degli stati spagnolo e francese e l’esaurimento dei quadri giuridici.
La ferma volontà di superare gli esauriti quadri giuridico politico attuali, che non rispondono ai desideri della maggioranza sociale del paese, la crisi del sistema socioeconomico e il quadro istituzionale artificiale, che limita i diritti individuali e collettivi della società basca e di Euskal Herria, ci ha portato all’impegno di lavorare in modo congiunto.
Alla negazione del diritto di Euskal Herria a definire il suo futuro come nazione, si unisce una situazione di profonda crisi del sistema, attaccando le basi del welfare state con il pretesto della crisi economica mediante la promozione di misure socioeconomiche regressive che influiscono sulla qualità della vita delle classi popolari.Kolosala: la canción más hermosa – Iñaki Egaña
Era una noche cerrada como pocas. Apenas percibía las marcas que delimitaban la carretera. Paré en un restop de la autopista lleno de máquinas y estancias cerradas a prueba de asaltadores nocturnos con síndrome de abstinencia. Un café bien cargado. Cuando reanudé la marcha, una lluvia fina golpeaba el cristal del automóvil mientras la niebla se deslizaba por los bordes del camino.
Eché mano a la música para hacer más llevadero el viaje. Los kilómetros fueron cruzando monótonos, cargados de indiferencia. Hasta que llegó una tonadilla que me llamó la atención, recitada por un cantautor caribeño. La había oído alguna otra vez, sin atención, la canción más hermosa del mundo. Demasiado pretencioso para un título, demasiado engreída para ser una canción. Saltó la siguiente y, entre el piano de Antxon Valverde, la letra de Xabier Lete y la voz de Mikel Laboa, olvidé la traza de aquella balada porque lo hermoso acudía en euskara.
Pude recostarme cerca de la cárcel y dormir unos minutos antes de que la claridad de una brumosa y húmeda mañana me sacudiera el semblante, sin estridencias, con la tranquilidad de, una vez más, haber llegado hasta las puertas del presidio. Sin percances. Me hubiera gustado amanecer a tu lado, sentir tu perfume diluido en tu respiración, intuir tu sueño profundo y acariciar tu piel incipiente de arrugas. Recordé por un momento a Mikel Urdangarin cuando cantaba aquello de “Zure bihotza nire neurrira nola egina dagoen”. Y me invadió ese desasosiego previo al encuentro que sólo con los años sabemos ocultar.
Prisoners in Turkey on 67th day of hunger strike against isolation
PKK and PAJK prisoners entered the 67th day of hunger strike against isolation.
Solidarity hunger strikes are being carried out in Maxmur Camp and Lavrio Refugee Camp in Greece.
